2018
Tascón Diagonal
Sabateries Tascón
Avinguda Diagonal 462, Barcelona
Fotografia © Salasstudio
L'any 1982, Carlos Tascón em va fer el primer encàrrec. Ja tenien altres locals dedicats a la venda de calçat, sota el nom de Calzados Esla, provinent del riu Esla, l'afluent més cabalós del riu Duero.
Podríem dir que, sense voler-ho, em vaig auto-encarregar el naming, proposant-li el seu propi cognom com a marca, ja que resultava més sonor i rotund. I si tenim una certa dosi d'humor, quelcom familiar amb un determinat element del calçat.
Ja han passat 36 anys i, com un es pot imaginar, les formes d'interpretar un espai han anat evolucionant. Pero no ens equivoquem: les noves botigues Tascón han evolucionat cap a bé, molt més fresques i ordenades que llavors.
Amb l'edat, hom filtra i depura moltes coses, però sempre pretén deixar una parcel·la per al gaudi i l'entremaliadura. Com ja va dir en una ocasió un amic meu arquitecte, a partir de certa edat ens hauríem de permetre certes llicències, fins i tot contradir-nos. Ara un se sent més savi i busca allò essencial amb unes gotes d'humor, ironia i, també, respecte a la preexistència. És un plus que regalem i que també és el nostre goig. Un poema visual posant en valor els vestigis del passat -incorporat com un element de nou ús- podria demostrar la perfecta coexistència del passat i del present, per posar un exemple.
En la botiga Tascón de l'Avinguda Diagonal advertim el vestigi de l'antiga sabateria Esla, això és, les increïbles textures i matisos cromàtics de les parets existents. Això em va suggerir incorporar-les parcialment al nou projecte en forma de siluetes de diferents models de calçat en un fons negre, així creant, juntament amb el sostre del mateix color, la "tapa" de la metafòrica caixa de sabates que va donar forma al projecte. L'espai dedicat a l'exposició complementa la pròpia "caixa de sabates", i està concebuda amb pedra sinteritzada Neolith Zaha Stone Silk, tant en la zona pavimentada com en els paraments verticals que queden exempts de les parets, donant així aquesta sensació de flotabilitat.
La façana la forma el revestiment de granit gris existent, emmarcant el perímetre del buit total amb una planxa de ferro pintada de gris antracita, complementant el rètol lluminós, de color taronja rabiós, suportat per una safata horitzontal d'un verd elèctric, i dues portes pivotants que durant l'horari d'obertura de la botiga es tornen vitrines-aparadors a ambdós costats de l'accés.
La gràfica, llavors, té presència en els vidres d'ambdues portes, representant dues petjades de calçat femení i masculí, respectivament, aplicant en vinil mat el seu contorn i deixant en transparent la pròpia petjada, a través de la qual s'observa l'interior de la vitrina o, en cas contrari, la pròpia tenda quan aquesta esdevé tancada.
Els seients -tres, com els pilars preexistents en l'interior- són dissenyats específicament per a la ocasió. Estan formats per volums d'espuma entapissada de diversos colors, amb recolzaments en forma de patí d'acer inoxidable. En ser el pilar central fruit d'una reforma posterior (un perfil en H, diferent i menys noble en comparar-lo amb els dos de fosa que el rodegen) es va optar per pintar-lo en taronja elèctric, així com també destacar-ne el seient adjacent, penjant-lo directament del pilar en lloc de recolzar-lo enterra.
Els estants són suportats per cartel·les d'acer inoxidable i plaques de pedra sinteritzada Neolith Arctic White Satin, establint una relació d'excel·lent contrast amb el producte exposat, que queda potenciat per la il·luminació lineal de LEDs.
