Fernando Salas inicia la seva carrera com aprenent el 1964 a l'estudi MBM (dels arquitectes Martorell, Bohigas i Mackay). La seva estada de cinc anys perfila el seu futur com dissenyador polifacètic.


El 1975, la prestigiosa revista anglesa Design menciona de manera especial la seva làmpada "abanico", exhibida juntament amb la màquina d'escriure Olivetti del mestre Mario Bellini.


L’any 1989 s’estableix a Palo Alto, un recinte de caràcter originàriament industrial, situat al barri del Poble Nou a Barcelona, on Pierre Roca va impulsar la reconversió d’aquets espais en tallers i estudis professionals vinculats al món de la creació.


Decideix dedicar-se majoritariament a l’interiorisme, a on comença a destacar per les seves obres, l’estil de les quals, atreu per aconseguir una simplicitat contundent que enalteix la qualitat de l'espai.


1975. Selecció ADI FAD de disseny industrial per la làmpada L3 | 1976. Selecció ADI FAD de disseny industrial per la maneta Moderna | 1976. Selecció ADI FAD de disseny industrial per la butaca Soledad | 1976. Selecció ADI FAD de disseny industrial per la làmpada Abanico | 1987. Finalista dels premis FAD por la botiga de moda ZAS TWO | 1991. Premi FAD d’Opinió pel Showroom del dissenyador de moda Roberto Verino | 1993. Menció especial en Interiorisme comercial amb caràcter Innovador als II Premis d’Interiorisme Comercial del Pais Basc | 1993. Premi FAD d’Interiorisme per les oficines Silver Sanz | 1996. Premi FAD d’Interiorisme i premi FAD d’Opinió per la botiga Love Store | 2004 Selecció FAD pel restaurant Naturalment | 2005. Finalista dels premis FAD pel restaurant de Sergi Arola en l'espai Casa Decor | Nominat en tres ocasions al Premio Nacional de Diseño


És coautor, juntament amb Javier Mariscal, de l'Hotel Gran Domine (Bilbao, 2002), el restaurant-sala de concerts Calle 54 (Madrid, 2003), la planta 11 de l'Hotel Puerta de América (Madrid, 2005) o el restaurant IKEA (Vitoria, 2005).


El seu tamboret Freddy per a Amat-3 suposa el seu retorn al món del disseny de producte. Les seves últimes aportacions han sigut la cadira Clip i la butaca Paquito per a Uno Design, la sèrie VIK per a ZIRU, i la làmpada GoodNews per a Cronek. 


Entre altres treballs gràfics ha dissenyat en cartell de la reaparició del torer José Tomás a Barcelona i Mèxic.
Al llarg de la seva trajectòria professional ha creat espais per a clients com Arbora Ausonia, Levi Strauss, Custo Barcelona, Roberto Verino, Daniel Hechter, Zas Two, Pans&Company, Pastafiore, la cadena hotelera Silken, Cartujano (per a Camper), Carré Furniture, Barcelona Activa o Vega Sicilia, entre d'altres.


Projectes de caràcter residencial completen la seva oferta com interiorista, amb exemples com la reforma d'un habitatge unifamiliar a Olot, un xalet al Montseny, un loft a Barcelona o una masia a Torelló.


Interessat en la docència, exerceix com a professor en les escoles Eina i Elisava a Barcelona, i la Facultad de Bellas Artes de Salamanca. També és professor convidat a la Faculté D’Aménagement de Montreal (Canadà) y la Universidad Bolivariana de Medellín (Colombia). El 1993 imparteix el curs d'Especialització en Arquitectura Interior i Mobiliari a l'ETSAB. 


Ha sigut també conferenciant en repetides ocasions en diferents institucions i escoles a nivell nacional i internacional, també participant en el 1er Congreso Iberoamericano de Profesionales de la Arquitectura Interior.


Entre els seus últims treballs figuren projectes com el restaurant Dos Torres, a Barcelona, l'interiorisme del teatre (cafè-concert) El Molino, a Barcelona, el showroom Espai Carré, la reforma de la sala de barriques per al vi "Único" de Bodegas Vega Sicilia, la rehabilitació d'un edifici d'habitatges al Raval, dues sabateries per a Cartujano (Berlín, Madrid), la tenda Futbolmania de Madrid, o dues sabateries per a Tascón a Barcelona.